L’estabilització de talussos consisteix en l’actuació directa sobre un talús o un terreny inclinat que presenta problemes d’estabilitat. Es tracta d’un conjunt de tècniques i mesures utilitzades per prevenir despreniments o esllavissada de pedres, roques o material vegetal dels talussos. L’objectiu és mantenir la integritat estructural d’aquestes superfícies inclinades i reduir el risc de despreniments.
Per a l’estabilització d’un talús, es pot actuar amb diverses tècniques o solucions integrals, com són, la instal·lació de membranes d’alt rendiment, formigó projectat o malles de triple torsió reforçades, entre altres sistemes. L’elecció de la solució adequada dependrà de les característiques específiques del talús i dels problemes d’inestabilitat.
Els avantatges de l’estabilització de talussos inclouen la reducció del risc de caigudes i despreniment de roques, la protecció de les infraestructures i la seguretat de les persones que es troben a prop d’aquests talussos. També pot contribuir a la conservació del medi ambient gràcies a la prevenció de l’erosió del terreny.
La prevenció de despreniments de roques implica la identificació d’àrees amb risc, l’estudi de la problemàtica existent, el disseny, projecte, implementació i execució de les solucions més adequades per a cada situació de perill de caiguda de materials.
Existeixen una varietat de tècniques per aplicar segons cada terreny i necessitat tant d’estabilització com de protecció, evitant així possibles despreniments o reduint-ne l’impacte i controlant-los.
Les mesures de protecció contra despreniments són essencials en àrees amb risc de caiguda de roques, allaus o esllavissades, com zones muntanyoses, carreteres en vessants escarpats i llocs propers a pedreres o talls de terreny. Aquests sistemes actuen com una interposició mitjançant una barrera física per conduir o interceptar el despreniment o l’esllavissada.
Les mesures de control d’erosió són necessàries en àrees susceptibles a l’erosió del sòl, com ara costes degradades, ribes de rius, zones afectades per incendis forestals i llocs de construcció, on trobem materials poc cohesionats i exposats directament als efectes meteorològics, bàsicament la pluja i l’aigua de ruixat.
Per a aconseguir una revegetació de talussos, trobem diverses tècniques com la hidrosiembra, hidromanta, manta orgànica o els murs verds d’estabilització de talussos.
Aquestes solucions són fonamentals per a la preservació de terrenys i també milloren la sostenibilitat i la resiliència dels entorns naturals davant els desafiaments ambientals.
El control de l’erosió ajuda a conservar el medi ambient en prevenir la degradació del sòl, la sedimentació dels cossos d’aigua i la pèrdua de biodiversitat. També redueix la contaminació de l’aigua i manté la qualitat dels ecosistemes.
El sanejament de talussos és un procés essencial d’acondicionament de talussos, o bé per si mateix, una solució de prevenció de despreniments.
S’aplica en situacions on trobem risc de despreniments i és necessari un sanejament per provocar despreniments controlats dels blocs més inestables.
Hi ha una varietat de tècniques per al sanejament com; el sanejament manual per professionals especialitzats amb palanques, gats hidràulics o martells demoledors, sanejament amb airbags o coixins pneumàtics.
Cada tècnica es selecciona i s’adapta segons les característiques específiques del terreny i els requisits del projecte.
La gunita és una barreja formada per aigua, àrid, ciment i additius projectada a alta velocitat, sobre una superfície, per crear una capa de recobriment resistent. S’utilitza en l’estabilització de talussos, de túnels i d’altres estructures, per obtenir una protecció resistent i d’alta impermeabilitat.
Habitualment, en obres i projectes, s’anomenen indistintament, però originalment, el procés de projecció de morter va ser patentat sota el nom de Gunita. Més tard, s’hi va afegir l’àrid gros i es va començar a denominar com a formigó projectat.
Així doncs, generalment es denomina gunita a la barreja que conté àrid de màxim 8 mm i formigó projectat aquella amb àrid de diàmetre superior.
Trobem diverses solucions que s’adapten a cada situació de perill de caiguda de materials, com ara:
Les barreres dinàmiques són estructures dissenyades per aturar o redirigir l’energia d’un despreniment de roques.
Els rangs d’energia de les barreres van de 250 kJ a 10.000 KJ i els rangs d’alcades de 2,5 a 10 m d’altura.
Aquestes pantalles absorbeixen l’energia cinètica de les masses que es desprenen, mitjançant la deformació de la pròpia barrera i dels elements dissipadors d’energia que permeten una contenció efectiva de les roques desprenides, minimitzant el risc de danys a les infraestructures i a les persones.
La malla amb geomalla és una solució que integra una estera polimèrica tridimensional amb el reforç d’una malla de triple torsió.
Aquesta solució integral s’aplica en actuacions on es precisa una combinació de protecció contra l’erosió i l’estabilització superficial del talús. Aquests sistemes també es poden combinar amb una solució de revegetació, com la hidrosiembra, per aconseguir una major integració paisatgística i fomentar la biodiversitat.
